Evidentment que
no estem sols. Estem constantment envoltats de persones: quan anem a un
esdeveniment o festival, quan anem a algun lloc públic… simplement sortim al
carrer i ja trobem altres persones. Si et relaciones amb ells, ja és una altra
historia, però de gent, n’hi ha. Una altra cosa és si tens persones que estan
al teu costat quan les necessites, per això em pregunto, realment estem sols en
els moments difícils? Necessitem estar sols?
Els éssers humans
necessitem relacionar-nos. De fet, és una de les tres funcions vitals, la
funció de relació. Si no ho féssim, ens moriríem. Però també necessitem estar
sols, per prendre les decisions importants, per reflexionar; perquè si algú
hagués de decidir per nosaltres, perdríem aquesta peculiaritat que ens caracteritza.
La solitud no és
trista, de fet, és essencial per nosaltres. Hem de saber estar amb nosaltres
mateixos, saber reflexionar, poder pensar en les nostres coses, etc. Tot i
això, la solitud és subjectiva, hi ha gent que quan està sol no se sent sol, i,
en canvi, quan està amb gent, sí.
El problema a
vegades és que ens fa por estar sols, ens fa por haver de decidir per nosaltres
mateixos, prendre decisions importants. Això passa sovint a les persones
insegures d’elles mateixes.
En resum, a la
vida no estem sols, estem envoltats de gent, però hi ha moments en els quals
necessitem estar-ho, per prendre les nostres decisions. La solitud és bona per
nosaltres, però a vegades no sabem estar sols.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada