Des de fora, era un poble com qualsevol altre. Totes les cases ajuntadetes, tot perfectament ben posat, ben dissenyat. Si només t’ho miressis de fora, et semblaria que a dins hi té els seus habitants, amb les seves pròpies vides, els seus problemes i les seves alegries, les seves decepcions i els seus moments de felicitat. Però no és així. A dins, els seus petits habitants són esclaus d’un mateix rei, d’un mateix líder. Els pobres es passen el dia treballant dins de la gran fàbrica que hi ha repartida dins d’aquestes cases tan bufones des de fora, però tan tristes i grises des de dins. Processen milers i milers de petits microxips cada dia per fer funcionar estranys artefactes als quals la gent de l’altre món anomena dispositius. El seu líder es diu “Grans Empreses Multimilionàries”, i no els deixen parar de produir fins que han fet un determinat nombre de peces. Quan acaben, poden anar a dormir. La seva vida és una rutina sense fi.
